Sortida a la neu 08 (vol.50.793: la crònica)

Divendres 30. 17:30. Tots els monis al zulo, "ja és hora, vinga, vingaaa!". Recollida de targetes... i se'ns presenten els amics de Mataró amb l'autocar... s'han d'esperar una estona a que hi siguem tots, 29 nens no es recullen, despedeixen i organitzen ràpidament, clar. Muntem a l'autocar i la festa ja comença. Arribem a la casa a les 21:30.

Sopar i jocs de presentació a la casa. Uns hermitans de les muntanyes interrompen un joc amb la seva arribada, sembla que haurem de compartir la casa, no passa res, els UO estem acostumats a compartir-ho tot!! Donem gràcies pel trajecte sense problemes, per poder ser tots a Bellver, i bona nit. Com és normal, a ningú li és fàcil dormir. Els nens estan excitats, nerviosos, i alguns d'ells a les 5:30 ja són desperts i molestant al personal. No por mucho madrugar amanece más temprano, proverbi popular. Tornen a dormir.

A les 8:30 tothom es desperta, esmorzem ràpidament i agafem l'autocar cap a la neu. El lloc on haviem pensat anar és lluny de les pistes, hi ha moltíssima neu i és tota per nosaltres (algú es pensa que és per menjar, i es congela la llengua), volen les primeres boles cap als monitors. Comencem a tirar-nos amb els plàstics, en vint minuts ja tenim fets quatre tobogans super-lliscants, dignes de qualsevol parc aquàtic. ens tirem sols, en parella, en trios, cinc junts en un plàstic... i al final ens tirem tots junts en un macroplàstic tamany camp-nou. Tornem contentíssims (i xops) a la casa. Ens dutxem i cambiem i a l'hora de dinar, ens posem les botes. A la tarda els hermitans ens diuen que ens reunim amb ells, però resulta que estan enfadats els uns amb els altres... sort que hi ha entre ells un savi que ens guia. Després d'algunes proves de confiança, companyonia, alegria i coneixement, trobem un llibre negre gegant... però les pàgines són en blanc!!! Més tard entreguem el llibre als monjos, potser és això el que buscàven... però entren tots esberats discutint amb un d'ells, que porta la motxilla feta i vol marxar a les muntanyes. Sort que ho parlen i convencen entre tots de què no se'n vagi, no volen que prengui mal per culpa del fred. Millor estar acompanyat, millor mantenir-se units per no perdre la calor de l'amistat. I així van donar-se compte que el que buscàven no éra el llibre ni una altra casa ni res per l'estil, es buscaven a ells mateixos. En agraïment per ajudar-los, els monjos ens vàren donar el llibre, per a què l'escriguem els UO de tot Catalunya des d'ara fins a Campaments, on ens reunirem per darrer cop aquest any.

Els hermitans van descrobrir-nos el calor de l'amistat, i amb ell, els foulards i passafoulards. Ens vàrem reunir per associacions i vàrem explicar el significat de ser Ulls Oberts. Vàrem poder compartir coses bones del grup i vàrem fer el compromís d'ulls oberts

JO EM COMPROMETO A SER UN BON ULLS OBERTS I PORTAR L'ALEGRIA ALS ALTRES.

Els hermitans van marxar al matí següent, abans que ens despertéssim. El segon matí a la neu vàrem jugar els nens contra les nenes a un joc de la bandera on per pillar s'havia d'encertar amb una bola de neu. Vàrem tornar a tirar-nos pels tobogans i vam recollir ràpid per  dinar macarrons i marxar amb l'autocar.

De tornada vàrem parar a una estació de servei per berenar unes galetes i uns sucs, i qué bé van sentar-nos! L'arribada a Barcelona, però, es va allargar una horeta més del previst, però els pares, tan soferts i atents, esperàven tot i les inclemències del temps. L'acollida va ser un momentet, i tothom hem descansat força... però encara queda una mica de mal al cos de tot el que ens hem cansat... cada vegada que noto l'esquena compactada i em costa moure'm penso en les rialles que he fet aquests dos dies, i en les que han fet els Ulls Oberts, i sóc feliç.

Moltes gràcies Maria, Carles, Clàudia i Ignasi. Moltes gràcies a tots els nens i les nenes que han vingut a la sortida. A la següent serem més encara!