¿Quieres tener tu propio blog?
Sortida familiar: la crónica
Hola anim@dors, associ@ts i famílies,
Aquí ve la crònica tendra de la sortida familiar,
Vam sortir uns 60 nens + 12 animadors del col·legi. Els UO van tenir algun ingrés via sobre a les 9:20 del matí... coses que passen. La emoció es palpava a l'ambient.
El viatge va transcórrer sense problemes. Arribem al refugi, que ja ens esperava obert i amb la calefacció posada. Raül i Seli van fer un gran servei d'intendència/transport. Gràcies!
Varem tenir una inquietant barreja dels 3 C.I. (MàOberta, UO, Grumets) carregada de dosis d'humor i acompanyada d'uns jocs de coneixement al pati de futbol. The 'grumets' força tímids & the 'màobertes' amb les mans a la butxaca, com no.
Dinar compartit, ‘partidillos varios', ‘cabañas clandestinas'... A la tarda fem una gimcana pels voltants de Llinars i tot seguit (previ berenar) un parell de jocs a l'àrea dels frontons (bandera, 4 cantonades). Força motivació. El 'happening' de la nit, en clau d'humor fàcil però divertit.
Diumenge es presumia molt intens... i va resultar una autèntica passada!!
Els pares van arribar molt puntuals a les 10:00 (amb una mica de fred, això si!) De 10:30 a 11:45 varem estar jugant tots plegats: ringo, mataconills i finalment un apoteòsic 'tot s'hi val'. Va ser emocionant veure als pares jugar com uns nens, i jugant amb els seus fills. Participació màxima i un ambient molt familiar.
De 12 a 12:50 +/- es va fer un símil d'assemblea al menjador. No hi vaig ser present però crec que va ser interessant que els pares s'assabentessin d'una forma dinàmica de tota la vida que porta l'associació.
Després de l'assemblea vam fer una petita pregaria, que per acabar-ho de rematar tot va ser molt chula. D'una manera molt senzilla vam fer amb els pares el que intentem fer cada activitat amb els nens. Pensar una mica i reposar el que vivim. Els pares van ‘parlar' del que significa ser pare dia a dia i potser van poder comprovar el que costa expressar-se obertament i compartir amb els demés. Gràcies pares i mares!
Tot seguit un bon àpat -no ens va faltar de res!!- i el posterior concurs i entrega de premis. ‘Visto lo visto' podríem contar amb algun pare que ens fes el servei de cuina per l'any que ve. Us animeu?
Si bé és cert que no tot pot sortir perfecte, crec que diss&diu van ser d'aquells dies que fan associació. Els pares van poder veure el que som i el que fem. I d'aquesta manera tenen una 'experiència' del que és l'associació més enllà del que diuen els nens, tot i que ja és molt significatiu.
Jo em sento força bé, arribo a casa buit (física i emocionalment). Com sempre que torno d'aquestes sortides/campaments. Però en el fons d'aquesta buidor està l'alegria d'haver-te donat, per una cosa en la que creus i fas en certa manera teva. Gràcies a tots,
PD: Pròximament fotografies, previa carta-alfa.
PD2: Ara només falta la crònica dels pares; algú s'anima?
Comentarios sobre Sortida familiar: la crónica
Sortida familiar de l´Associació:
Bé, primer de tot dir-vos que ens ho vam passar molt bé. Era la primera vegada que veníem a la trobada familiar i no sabíem exactament el que ens trobaríem,. Va ser un matí molt intens, primer visita a la casa, i mes concretament a les habitacions, increíble, els nens tenien fetes les seves motxilles i els sacs recollits…aquesta tasca a casa podria haver durat tot el matí i només era un quart d'onze!!! Bé, també hi havia restes de patates, "ganxitos" … indicis d´alguna “festa”nocturna a les habitacions. Poc després van començar els jocs; pràcticament ja no tenim agulletes, però n'hem tingut. Molt divertits. Les mares van lluitar de valent, però s´ha de reconèixer que l’equip dels pares i dels nens van ser superiors, en tots tres jocs.( un altre any serà…) Encara que sembli un clàssic l’important és participar ¡¡¡ Després de l’assemblea (resumida però suficient) vam compartir una estona de reflexió. Haig de felicitar als monitors ( i en concret al monitor que va dirigir la reflexió) perque no és fàcil parlar de sentiments i molt menys en veu alta amb tant de públic. Ja prop de l ´hora de dinar, amb molta col·laboració és van preparar les taules i dinàrem tots plegats. Déu ni dó el nivell!!! Hi havia de tot, les meves croquetes no podíem competir ni amb els peus de porc, l'empanada rodona, el pollastre envolcallat, els canapés, la xocolata arrebossada...ni amb molts d´altres plats…així que vaig decidir no presentar-me a concurs( al igual que en els jocs, un altre any serà...). En fí, va ser un diumenge molt intens…desprès de dinar ens vam acomiadar cantant tots plegats. Fou segurament,un dia molt diferent per tots nosaltres on vam compartir, vam riure i ens ho vam passar molt bé. Segur que tots ens en vam portar quelcom de positiu a casa. Felicitats a tots els animadors!!!
Família Cazcarra Pérez:
.
Podríem dir moltes coses, però ho resumiré amb una sola paraula GRÀCIES
És difícil descriure les experiències que vam viure diumenge, des de l'època escolar nostra on aquestes coses eran normals , no havia experimentat sensacions iguals. Paraules com COMPARTIR, ENTUSIASME, ALEGRIA, IL·LUSIÓ, ESPERANÇA, SENSE RECOMPENSA, DESINTERESSADAMENT.....Són paraules que actualment segons sembla estan passades de moda. Diumenge vam poder comprovar que hi ha gent que pensa en que un altre món és possible i no es conforme amb el que hi ha. Gràcies per compartir-ho amb les famílies i nosaltres estem encantats que la nostra filla estigui compartint aquestes estones amb vosaltres, de ben segur que li fareu veure un altre manera de percebre el món. Moltes gràcies per ajudar-nos en l'educació dels nostres fills. No té preu. Ànims i ja sabeu que podeu comptar amb nosaltres pel que necessiteu. Una abraçada.
Hem d'intentar tornar a posar de moda aquestes paraules... i el que signifiquen.
Moltes gràcies a les famílies també per la participació i l'esportivitat, i per escoltar tan atentament a l'assamblea, que lluny de ser la millor part de la festa, era una de les que els animadors vàrem preparar més curosament i dedicada.
La setmana ha estat molt més acolorida gràcies al diumenge que vam passar tots junts, no creieu?