Aquest passat cap de setmana del 29 i 30 de Novembre totes les branques de Grumets d'arreu de Catalunya ens vam trobar a la casa de Llinars per gaudir de la primera sortida Federativa de l'any: Km0.

En aquesta sortida es dóna inici al que serà el recorregut dels Grumets al llarg de la seva estada en aquesta branca, nous amics, adquisició de valors, etc.

Aquest any ens hem trobat amb diferents personatges que tots tenien un mateix objectiu: trobar la flama olímpica, flama que simbolitza la llum i la pau, el respecte entre els homes. Aquesta flama s'ha perdut pel món, i els Grumets vam decidir ajudar a la nostra amiga exploradora a trobar-la.

Després de viatjar pels cinc continents i conéixer diferents personatges de cada zona vam realitzar diferents activitats relacionades amb aquella zona.

Malauradament la flama sempre ha anat una passa per davant i encara no l'hem trobat. Però no perdem l'esperança, tenim una última pista: La flama l'hem de buscar a casa nostra, o l'hem de dur a casa nostra com aquells cinc nois del conte.

Finalment, cada associació va marxar amb un càndil on encendre aquesta flama un cop la trobés i portar-la a casa de tot aquell que la vulgui.

Pel que fa a la climatología del cap de setmana hem de dir que va fer molt fred i vent. Vam aprofitar els breus instants de clarianes i llum solar per dinar a l'aire lliure i fer les activitats d'exterior. Quan les adversitats climatològiques no ens ho permetíem, realitzavem els jocs i les diàmiques dins la casa de Llinars. Tot i així, els Grumets corrent amunt i avall no han passat tant fred com els monitors que havien de passejar-se pels terrenys de la casa durant algunes activitats.

Només ens queda agrair, a tots aquells Grumets que han vingut i als monitors que han participat, la seva estada aquest cap de setmana a Llinars, la seva motivació i il·lusió, i ara ja, esperar amb impaciència que ens tornem a trobar i amb cares noves a la Grumetada, sortida on es donarà el foulard o el pin a tots els Grumets que vuinguin, que tindrà lloc a finals de febrer.

Com vam anunciar a l'Assemblea en miniatura de la Sortida Familiar, enguany hem donat el 9% dels diners de l'Associació a l'oenagé SED (Solidaritat, Educació i Desenvolupament), vinculada als Maristes. En total parlem de 400 euros i, com també vam comentar, aniran dedicats íntegrament a la Campanya de suport a l'Educació que tenen a Paraguai i Tanzània.

Per a que tots aquells membres de la família associativa estigueu informats, anirem penjant totes les novetats que ens arribin d'aquesta projectes: construcció de noves escoles, ampliació de beneficiaris, resultats del projecte, testimonis de les contraparts o els estudiants, etc.

De moment, aquest primer article té un tarannà més introductori al que és el projecte i contesta algunes incògnites.

...sigue leyendo aquí »

Hola anim@dors, associ@ts i famílies,
 
Aquí ve la crònica tendra de la sortida familiar,
 
Vam sortir uns 60 nens + 12 animadors del col·legi. Els UO van tenir algun ingrés via sobre a les 9:20 del matí... coses que passen. La emoció es palpava a l'ambient.
 
El viatge va transcórrer sense problemes. Arribem al refugi, que ja ens esperava obert i amb la calefacció posada. Raül i Seli van fer un gran servei d'intendència/transport. Gràcies!
 
Varem tenir una inquietant barreja dels 3 C.I. (MàOberta, UO, Grumets) carregada de dosis d'humor i acompanyada d'uns jocs de coneixement al pati de futbol. The 'grumets' força tímids & the 'màobertes' amb les mans a la butxaca, com no.
 
Dinar compartit, ‘partidillos varios', ‘cabañas clandestinas'... A la tarda fem una gimcana pels voltants de Llinars i tot seguit (previ berenar) un parell de jocs a l'àrea dels frontons (bandera, 4 cantonades). Força motivació. El 'happening' de la nit, en clau d'humor fàcil però divertit.
 
Diumenge es presumia molt intens... i va resultar una autèntica passada!!

 Els pares van arribar molt puntuals a les 10:00 (amb una mica de fred, això si!) De 10:30 a 11:45 varem estar jugant tots plegats: ringo, mataconills i finalment un apoteòsic 'tot s'hi val'. Va ser emocionant veure als pares jugar com uns nens, i jugant amb els seus fills. Participació màxima i un ambient molt familiar.

 De 12 a 12:50 +/- es va fer un símil d'assemblea al menjador. No hi vaig ser present però crec que va ser interessant que els pares s'assabentessin d'una forma dinàmica de tota la vida que porta l'associació.

 Després de l'assemblea vam fer una petita pregaria, que per acabar-ho de rematar tot va ser molt chula. D'una manera molt senzilla vam fer amb els pares el que intentem fer cada activitat amb els nens. Pensar una mica i reposar el que vivim. Els pares van ‘parlar' del que significa ser pare dia a dia i potser van poder comprovar el que costa expressar-se obertament i compartir amb els demés. Gràcies pares i mares!

 Tot seguit un bon àpat -no ens va faltar de res!!- i el posterior concurs i entrega de premis. ‘Visto lo visto' podríem contar amb algun pare que ens fes el servei de cuina per l'any que ve. Us animeu?
 
Si bé és cert que no tot pot sortir perfecte, crec que diss&diu van ser d'aquells dies que fan associació. Els pares van poder veure el que som i el que fem. I d'aquesta manera tenen una 'experiència' del que és l'associació més enllà del que diuen els nens, tot i que ja és molt significatiu.

Jo em sento força bé, arribo a casa buit (física i emocionalment). Com sempre que torno d'aquestes sortides/campaments. Però en el fons d'aquesta buidor està l'alegria d'haver-te donat, per una cosa en la que creus i fas en certa manera teva. Gràcies a tots,

PD: Pròximament fotografies, previa carta-alfa.

PD2: Ara només falta la crònica dels pares; algú s'anima? 

El pasado domingo los Cor Oberts II (o 3-4 según como quieras llamarnos) fuimos a la exposición "Planeta hambriento, lo que come el mundo"  y disfrutamos de una mañana especial en medio de familias de todo el mundo (en fotos, eh? ;))

La exposición consistía en ver la comida que consumía una familia en una semana. En total habían 28 familias de todo el mundo y los contrastes eran brutales. Desde Darfur (El Chad) hasta Tejas (Estados Unidos) pasando por Australia, la India, Groenlandia, etc...

Los Cor Oberts recorrimos todas y cada una de las fotos contemplando las diferencias que existen en el mundo. Datos como que en Texas hay la mayor tasa de obesidad del mundo o que en Tingo (Ecuador) tienen que salvar 5km de desnivel para ir a comprar alimentos. Mundos distintos en un mismo planeta! Nos fijamos en todos los detalles: diversidad de comidas, aspectos físicos, aspecto anímico (sorprendente las sonrisas de los lugares más pobres)

En el segundo piso encontramos más datos de cada una de las familias, comparándolos entre ellos. Muchas veces los datos son abrumadores, pero en este caso estaban puestos de tal manera que invitaban a reflexionar (la reflexión, ese gran desconocido!!)

En resumen, una gran experiencia! Los Cor Oberts salieron muy impactados y contentos y con ganas de saber más! Ahora nos toca ir más allá y analizar todo esto. ¿Por qué hay tantas diferencias en el mundo? ¿Con qué foto nos identificamos más? ¿Sabemos cómo es nuestra foto?

Un dissabte qualsevol ens trobem al cole per fer activitat... les llums a mig encendre, música de fons, paper completament en blanc i preguntes al aire. Amb pintura, les respostes són moltes i diversas. Aquí podreu veure les fotos de la nostre activitat.

Ver álbum de fotos »

El grup de CO1-2, ja fa unes setmanes que compartim moments inoblidables. Fa dos dissabtes vam gaudir d'una divertida jornada al skating. Vam caure i ens vam aixecar...vam topar i vam esquivar...vam xerrar i vam escoltar...en definitiva, vam passar una molt bona estona tot coneixent-nos millor i preparant-nos per seguir caminant plegats!!!

Ara ens esperen moltes sortides i activitats per endavant que anirem compartint amb tots vosaltres  i que de ben segur seran tan profitoses i plenes com han estat fins ara.

Estigueu ben atents, perquè aviat trobareu més notícies Corobertianes!!!

El dissabte els Grumets vam marxar d'excursió a Collserola, on van ajudar a recuperar la seva veu al Frusty, el pallasso mut.

El recorregut va començar a les 9 del matí a l'escola, des d'on vam anar a l'estació dels Ferrocarrils Catalans de Diagonal per agafar el tren fins el Baixador de Vallvidrera. Un cop allà el nostre objectiu era trobar en Frusty, que el dia abans ens havia fet arribar una carta explicant-nos que si mai no havia parlat amb ningú era perquè li feia vergonya que es riguessin d'ell.

Els Grumets i els monitors vam posar-nos en camí aturant-nos un parell de vegades per esmorzar, descansar i jugar. Tot i que en algun moment algun Grumet va sentir-se cansat, entre tots vam fer prou força per arribar a la font de la Budellera una mica abans del migdia. Aquell era el lloc on en Frusty ens havia dit que ens esperava, ara només calia buscar-lo. Tots els Grumets van dispersar-se pel bosc intentant trobar-lo però, sense que cap d'ells aconseguís veure'l, en Frustry va aparèixer al costat de la font. En aquell moment l'Ana va tenir una gran idea: si en Frusty tenia vergonya, què millor que demostrar-li que podia confiar en nosaltres. I la manera com els Grumets aprenem a confiar els uns amb els altres és jugant.

En Frusty va jugar amb nosaltres (veure foto) i, finalment, va quedar convençut i, abans de marxar, va pronunciar les seves primeres paraules en molts anys: "Moltes gràcies".

Després d'aquesta bona notícia vam dinar, vam seguir explorant el bosc que ens envoltava i, entre tots, vam escriure un enorme GRUMETS al terra de la font amb tot de pedres, troncs i fulles que anavem trobant (veure foto).

 Abans d'agafar el tren de tornada encara ens va quedar temps de jugar al Pi just davant de la casa on va viure en Jacint Verdaguer els seus darrers anys. Va ser la primera de moltes excursions i tots ens vam divertir molt!

Ver álbum de fotos »

Dissabte passat els Ulls Oberts d'Immaculada vàrem anar d'excursió tot el dia. Es tractava de fer una sortida conèixer-nos més entre nosaltres, passar-ho bé i sortir de la rutina de la ciutat. Objectius complerts amb escreix!!

Vàrem trobar-nos entre les 8:30 i les 9:00 i després de recollir tota la paperassa, les targetes Catsalut i comprobar que enguany sóm moltíssims i això és molt bona senyal vàrem encaminar-nos 31 nens i nenes i 5 monitors cap a Arc del Triomf per agafar el tren en direcció a Molins de Rei. En arribar allà, quatre gotes van fer-nos creure que el dia no seria massa bo, però res més allunuyat doncs després de cridar "BON DIA MOLINS DE REI!!!" es va esclarir el cel, vàrem començar a caminar i, havent fet una pausa per esmorzar, vàrem caminar fins un salt d'aigua en un paratge preciós (foto) i després entre pauses, algun error en el camí i molt riure fins a l'Ermita de la Salut. Les vistes éren molt maques, però més encara les que vàrem veure un grup reduit de valents en pujar fins al punt de control d'incendis forestals (foto) després de dinar.

La baixada sense incidents destacables, molt més ràpida i distesa que la pujada, i amb l'ambient molt més unit encara. Ja es posava el Sol quan vàrem arribar a l'estació del Papiol. Ens vam asseure al tren i en una estona ja estàvem despedint-nos.

Una sortida que ens deixa amb ganes de més estones junts, però el curs acaba de començar i per davant queda la Sortida familiar, la de la Neu, el tresor de Marcel·lí, els Campaments... i alguna coseta més segur que muntarem!!

Queda agraïr a en Toni que s'oferís a acompanyar el grup tot i no ser ja monitor oficial de l'Associació, diuen que Cor Obert un dia, Cor Obert sempre.