Des d'aquí ens fem ressó d'una notícia publicada a la web dels Maristes (www.maristes.cat) parlant de l'Assamblea de la Federació Mà Oberta Cor Obert que es va celebrar el passat diumenge 25.

Per si no ho sabíeu aquesta 'federació'/grup de persones son les que coordinen i faciliten la feina de totes les associacions, entre elles la nostra: vetllar pel bon funcionament de les branques, campaments,  relació amb pastoral, permissos, economia...

Doncs bé, en aquesta assamblea vam fer un petit homenatge a la persona que ha estat president durant els últims 4 anys...! I no és ni més ni menys que el Raül, flamant monitor de Grumets de la nostra associació.

Des d'aquí Raül, et donem les gràcies pel teu testimoni i el teu servei!

Per molts anys més treballant per un món millor. Com tu sempre dius: "tot està per fer i tot és possible..."

- Pau, tu per què ets animador?  

Moltes vegades m'han fet aquesta pregunta, moltes més no me l'han fet però la cara que han posat ha significat el mateix que la pregunta.   Per fer-te entendre avui va molt bé donar testimoni d'alguna experiència. L'última excursió que he fet amb els Grumets, per exemple.  

Aquest cap de setmana he jugat a infinitat de jocs i he corregut fins que no m'ha calgut dur polar. M'he tirat per terra, m'he embrutat i he rigut més que en tota la setmana junta. M'he relaxat, he fet pessigolles i he après a fer massatges. He ballat i he cantat. He ajudat a uns pallassos d'un circ que buscaven no sé què i uns follets m'han pintat la cara mentre dormia. Per la nit he gaudit d'un cel estelat preciós i pel matí he descobert una petita cascada amagada enmig del bosc. He explicat contes fins que m'he quedat dormit i he jugat amb l'aigua d'una font M'he amagat darrere els arbres i he fet una cabana amb branques. I al final de tot, com a comiat de la casa, he jugar a capturar la bandera enmig de l'habitació amb les lliteres fent de trinxeres i els coixins com a arma.  

Ha estat un gran cap de setmana, i el millor és que no m'ha costat ni un cèntim d'euro.

Benvolgudes famílies d'UO,
 
Divendres vinent, dia 30 de gener, ens trobem al Passeig de St Joan a les 17:45. Recordeu portar la targeta sanitària, berenar i sopar del mateix divendres.

Recordeu també que un cop arribats allà (en principi no abans de les 21:30) us ho farem saber mitjançant una entrada en aquest blog.

En un altre ordre de coses: diumenge sortirem de Bellver a les 15:00. El més segur és que el conductor de l'autocar esculli la N-260 per baixar a Lleida. Allà farem un descans per estirar les cames i sortirem direcció Barcelona. Està previst arribar al col·legi sobre les 19:30. Us recomanem que abans de sortir de casa per recollir els nens a les 19:30 visiteu el blog per si hi ha notícies que arribarem substancialment més tard.  
 
Fins divendres!
 
Ignasi, Maria, Carles, Clàudia, Dani.

Des de la branca de CO I, la Núria, ens ha fet un escrit per explicar com va anar i com es va viure la Ruta de Betlem. Gràcies Núria per compartir-ho amb tota l'Associació!!

 Una sortida curta però intensa, amb poca gent, només 19 cor oberts i 5 monitors, a un poble petit: Canyelles. Després d'una horeta de tren i una hora més en autobús i una bonica retrobada, vam arribar al poble. Vam anar a un parc a esmorzar, i vam començar les típiques dinàmiques de coneixement. Al principi no hi havia gaire motivació, així que alguns cor oberts vam haver d'animar la situació i motivar-nos, i la cosa es va animar. Vam seguir el camí per arribar a la casa de colònies, fent parades per fer una lectura sobre "el 4t Rei Mag". I en un moment del camí, vam haver de fer de bons samaritans, amb dos cor oberts que casualment es van quedar sense roba. Van quedar vestits amb una sabata diferent a cada peu, dos jerseis fent de pantaló/faldilla i almenys una peça de roba de cadascú. I després de tot vam arribar a la casa parlant sobre el nostre Nadal. I durant el dia diferents activitats i dinàmiques que ens van fer reflexionar bastant sobre moltes de les nostres actituds del dia a dia, i un divertit improshow per la nit (alguns pensant en el resultat del Barça-Madrid).

I el segon i últim dia de la sortida, vam anar al poble, primer a l'Eucaristia, on vam aconseguir participar llegint una de les lectures i cantant Bona Mare al final. I després de cantar unes quantes nadales, vam anar pel poble preguntant a la gent com vivia el Nadal i comparant opinions, i donant postals per felicitar les festes. I ja de nou a la casa de colònies, vam posar en comú totes les opinions. I com a record de la sortida, tots vam rebre un cor fet pels cor oberts de Sants-Les Corts. En fi, una sortida plena de riures i moments inoblidables, i un ambient força familiar comptant que només érem 24.

Núria Vela, COI

Benvolguts Ulls Oberts, pares i mares:

Aquest matí, tal com estava previst, els monis d'UO Catalunya ens hem reunit a Sants-les Corts per acabar de concretar certs aspectes de l'excursió que tan engrescats ens té: La sortida a la neu!!!

Pinta super bé, de moment. Us explico un parell de dades que haviem acordat que us diriem vía internet, i, com sabeu, restem a disposició de precs i preguntes que formuleu per aquesta via.

1: Sortida. El nostre autocar sortirà a les 15:30 o 16:00 de Lleida amb els nens que vénen d'allà. S'hauran de saltar una o dues hores de classe, però la Sortida a la neu s'ho val!! Els càlculs indiquen, doncs, que l'autocar ens esperarà entre 18:00 i 18:15 al Passeig de St.Joan.A aquella hora haurem d'estar tots preparats amb les motxilles plenes de roba i ganes de passar-ho bé. Les inscripcions, fotocòpies del resguard del pagament de la sortida i targeta sanitària ja hauran estat recollides pels meravellosos monitors que hi anem (els cinc!).

Ens farà a tots molta il·lusió despedir-nos dels pares des de l'autocar!

2: Ruta. L'autocar vindrà des de Lleida, ens recollirà a nosaltres i posarà rumb cap a la casa Ridolaina, a Bellver de la Cerdanya. Farem una paradeta per menjar alguna cosa i estirar les cames vora les 20:00-20:30, i arribarem a la casa més tard. És ideal que els nanos portin un petate o una bossa més petita a part de la motxilla amb alguna cosa de menjar per a compartir a la parada de l'autocar, a més del sopar que menjarem tots els UO junts un cop  arribats a casa.

Com vàrem dir, un cop arribats a aquest punt, els monis farem una trucada a la centraleta de Barcelona (qualsevol altre moni) per a què penji al present blog la informació de que hem arribat sense problemes. Si l'entrada triga en arribar, no patiu.

3. Arribada. Diumenge a la tarda la ruta serà diferent, i a la tornada passarem primer a deixar els nanos de Lleida i arribarem a l'escola no més d'hora de les 19:30. Caldrà paciència, però intentarem que els pares no hagueu d'aguantar el fred i mantenir-vos informats vía blog de l'estat de l'expedició. Els nens estaran a l'autocar (dormint i calentets) per molta retenció que agafem

Restem a la vostra disposició, durant les dues setmanes que queden, anirem responent els dubtes que pugueu tenir. Bon cap de setmana a tots!

Els Monis d'UO.

Érem 26 persones compartint taula! Entre monis en actiu i monis que aquest any ja no han pogut estar gaudint de l'Associació amb nosaltres, en viu i en directe...

Va ser un sopar on vam compartir moments que vivim i que hem viscut amb els nens/es que han passat per les nostres mans en alguna etapa de la nostra vida de monitors, anècdotes divertides entre monitors,  curiositats de la setmana, bromes vàries...tot això entre mossegada i mossegada, riures i complicitat. Per mostra de "la comilona"...la foto!

 En acabar el sopar vam tenir un moment d'agraïment per les persones que han deixat de ser monitores i, també, per les que han deixat el seu càrrec de la Junta Directiva. Des d'aquí, us diem un altre cop, moltes gràcies per tot el que hem compartit i hem après de vosaltres i amb vosaltres!!!

Després d'aquest moment d'agraïment va arribar el tant esperat (per alguns dels allà reunits) amic invisible, on es van veure regals de tot tipus!! Fets a mà, comprats, aprofitats de la feina...! Cadascun amb la seva gràcia i amb la marca identitària, de vegades inconfusible, de qui feia el regal.

Va ser una gran nit per obrir les festes Nadalenques!!

Bon any a tothom (sobretot amb els qui no ens hem trobat encara)!!

S'apropa el Nadal, en un parell de dies Jesús haurà Nascut, i serà ben viu als nostres cors. Abans que això passi, però, i amb l'esperit familiar i d'espera impacient i il·lusionada que precedeix els dies de Nadal, divendres 19 els Grumets i els Ulls Oberts vàrem fer un berenar compartit amb els pares i les mares dels nens. Com acostuma a passar quan ens apleguem tanta gent, l'ambient va ser d'alló més distès, hi va haver alguna sorpresa i MOLT menjar a compartir. La taula és un dels millors punts de trobada que existeixen, això ho sabia Jesús, ho saben els ministres i presidents dels països i ho sabem tots els de la Família. Quin millor arreveure que aquest?

Amb aquesta línia de la il·lusió i les ganes de fer coses, us informem que els monis d'Ulls Oberts ens vàrem reunir ahir tot el dia a l'assoleiada població de Vilanova per tal de preparar eficientment el proper trimestre, que es presenta esperançador i ple de sorpreses i girs a la sèrie Ullsdelplà... Seguirem informant, de moment, una imatge per al record:

Això diu que era un país perdut a la bola del món, on hi havia un llogarret també perdut entre muntanyes i format per una trentena de cases disseminades o escampades per  les rodalies, on quan arribaven les festes de Cap d'Any, tenien el costum d'enviar-se felicitacions, tant era si vivien a l'altre extrem del mapa com al costat mateix de casa; tothom s'enviava cartes per felicitar-se i desitjar-se un Bon Any.

Una de les persones que durant aquest dies tenia més feina era la Gemma, la cartera, que havia d'anar amunt i avall carregada amb la saca de cartes i repartint a tothom el correu. Però ja li agradava, sabia que durant aquelles dates portava felicitat i bones notícies a tota la gent del poble. A més sempre el convidaven a entrar i li donaven un bon esmorzar mentre xerraven de tot.

Però hi havia una casa allà dalt de la muntanya on feia més de quinze anys que no s'acostava. Allà vivia el vell Gruber, un home gran i que no es feia amb ningú, sempre anava solitari, sempre sol i encongit pels anys.

Un dia la Gemma, la cartera, que sentia una mica de llàstima per en Gruber i li sabia greu que mai ningú no li enviés cap carta ni el felicitessin mai per les Festes de Cap d'Any, va decidir fer-li arribar una felicitació, la va escriure ell mateix, i sense posar cap nom del remitent ni signatura, la va portar personalment al vell Gruber; aquest en veure-la va quedar molt sorprès.

...sigue leyendo aquí »