Animadors

Dissabte 14. 09:00 am. Maristes la Immaculada. Barcelona.

Uns quants monitors ens reunim a la porta de l'escola. Uns pujaran cap a la casa de colònies en cotxe, altres en autobus. Els cinc de l'autobús (les quatre C's i un servidor, bona companyia, és clar!) vam posar-nos al cul del vehicle amb intenció de fer gresca i xerinola. L'autobus ens deixava lluny de la casa, i en un lloc sense cobertura, donat que no sabiem quan arribariem a la casa, vam decidir fer un moç al bar del davant de la parada, quins bikinis més bons!!! Quan vam sortir, amb un Sol de justícia i amb una mica de mandra per haver de caminar, però decidits a fer-ho... El Raül i l'Ignasi ens esperaven a la porta amb els seus cotxes -que tot i ser humils i bruts, ens van semblar- flamants i luxosos.

Vam arribar a la casa, vam compartir l'esmorzar, vam cantar una mica i les monitores de COI ens van proposar de jugar al ringo i a la bandera. El tàndem UO+CO vam guanyar, estava cantat! (la història sempre la escriuen els guanyadors) Després ens vàrem instal·lar a l'habitació, i vam dinar. A destacar l'esforç de les mares d'alguns dels monitors, que tot i que ja sóm grandets i auto-suficients, ens segueixen cuidant com quan vam fer la primera excursió a primer de primària: entrepans super currats, carmanyoles plenes... (Hi havia monitors que si s'havien fet ells el menjar, i tot estava bonissim!). A la tarda ens vam dedicar a reunir-nos per menjar galetes i fruits secs, evaluar el que portem i planificar el que queda de curs. El sopar va ser correcte. El joc de nit, a partir d'un que havia preparat l'Albert (et trobem a faltar) l'any passat va ser molt, molt divertit. La niiit... ja ha arribaaat... tot cobrint... la muntaaaaanya...

Al matí següent, excursioneta super-light i jocs pel camí. A més d'un conte-reflexió molt maco que ens van regalar Grumets i MO. El dinar podria haver estat millorable, però l'austeritat i la contrarietat fan caliu, això ja ho sabem! Per la tarda, les noies van estar prenent el sol mentre els nois fèiem uns amics molt especials gràcies al futbol (oi que és una mica típic? Si és que sóm molt normals, tot i dedicar el temps als altres...)

Gràcies a tots pel cap de setmana!!